Print Friendly

Tlamachtiliztli 19 Ximoquetza (¡Levántate!)

TlapannextiliztliIntroducción

En esta lección veremos el imperativo, /xi/ y /ma/, las cuales introducen enunciados imperativos.

Las clases de verbos 1, 2 y 4 no afectan la raíz del verbo, mientras los verbos en clase 3 que terminan en /ia/ y /oa/ pierden su ultima vocal.

 

Nota: Las imágenes usadas en esta lección fueron creadas por las siguientes personas:

CC BY Sabina y Catalina Cruz

CC BY ManekiNeko

CC BY-SA Sxmuelfernandez

TlamanextilliEjemplo

Rufina: Piyali.

Martha huan Angela: Piyali.

Rufina: ¿Tlen inquinequih inquicuazceh?

Martha: Quena, tohhuantin ticnequih ticcuazceh chiltlaxcalli huan etlatzoyontli.

Rufina: Cualtitoc. Huan ¿tlen tentzcayotl inquinequizceh?

Martha: Ah, tohhuantin ticnequih ce nieveh.

Rufina: Cualli, nopa tlahuel ahhuiac.

Angela: Quena, tlazcamati.

Rufina: Axtlen.

TlahtoltecpanaliztliGramática

A diferencia de otras conjugaciones de verbos, las partículas imperativas /xi/ y /ma/ se construyen en distintas maneras. La partícula /xi/ se distingue por substituir el prefijo sujeto sobre la base verbal. Esto quiere decir que la partícula reemplaza los sujeto de la segunda persona singular y plural (ti / in).

La partícula /ma/ se separa del verbo completamente. En este caso, la frase depende de un prefijo sujeto de la primera y tercera persona singular y plural (ni, ø / ti, ø).

La conjugación de verbos imperativos también incluyen los sufijos numéricos,”ø” para marcar el singular y “-can” para marcar el plural.

Ma ni – (base verbal) – ø

Xi – (base verbal) – ø

Ma ø – (base verbal) – ø

Ma ti – (base verbal) – can

Xi – (base verbal) – can

Ma ø – (base verbal) – can

 

Nimatzin tiiitazceh tlamanextilli tlen tlachihualiztli (Ahora veremos ejemplos con verbos)

/moquetza/     “sentar”

  ximoquetza     ¡levántate!

  ma moquetza     ¡levántese

  ma timoquetzacan     ¡levantémonos!

  ximoquetzacan     ¡levántense!

  ma moquetzacan    ¡levántense!(ellos/ellas)

 

/quiza/     “salir”

  xiquiza     “¡sal!”

ma quiza     “¡salga!”

ma tiquizacan     “¡salgamos!”

  xiquizacan     “¡salgan!”

ma quizacan     “¡salgan! (ellos/ellas)”

 

/tlacua/     “comer”

  xitlacua     “¡come!”

  ma tlacua     “¡coma!”

  ma titlacuacan     “¡comamos!”

  xitlacuacan     “¡coman!”

  ma tlacuacan     “¡coman!” (ellos/ellas)

 

Verbos de clase 3, son los verbos que terminan en /ia/ u /oa/. Estos verbos pierden su ultima vocal al conjugar con las partículas imperativas, es decir, la “-a” en la conjugación del tiempo presente. Por ejemplo:

/maltia/     “bañar”

Na nimaltia     “Yo baño”

ximalti     “¡báñate!”

ma malti     “¡báñase!”

ma timalti     “¡bañemonos!”

ximaltican     “¡báñense!”

ma maltican     “¡bañense!” (ellas/ellos)

Yancuic Tlahtolli tlen TlamachtiliztliNuevo Vocabulario

Tlen mooni (Que se toma)

  alaxoxatl     “agua de naranja”

  limonatl     “agua de limón”

  matzahtli    “agua de piña”

  tamarintohatl     “agua de tamarindo”

Requested file could not be found (error code 404). Verify the file URL specified in the shortcode.
  zantiahatl     “agua de sandia”

  papayahatl     “agua de papaya”

  mancohatl     “agua de mango”

  melonatl    “agua de melon”

  chalchocoatl     “agua de guayaba”

 

Atolli     “Atole”

  cinatolli     “atole de maiz”

  tixatolli

  quequexqueatolli

  ayohatolli     “atole de chayote”

  chalchocoatolli     “atole de guayaba”

  tamaxocoatolli

  chocolaatolli     “atole de chocolate”

Chantequitl tlen momachtianihPractica para Estudiantes

Tequtil Ce (Actividad Uno) Conjuga los siguientes verbos utilizando las partículas /xi/ y /ma/

choca
itta
chihua
cua
cui

 

Tequitl Ome (Actividad Dos): Con los mismos verbos en el primer ejercicio, has dos oraciones usando las partículas /xi/ y /ma/

1.

2.

 

Tequitl Eyi (Actividad Tres): Escucha esta redacción sobre la preparación de la comida, y después responde las preguntas

Chiltlacualli

Achtohui ticmanazceh atl pan ce chachapalli. Noque totoniya ticpahpacazceh huan tictehtequizceh piyonacatl. Teipan tictemazceh pan chachapalli huan tictemilizceh achi iztatl ma ica moloni. Ticyolquixtizceh chilli huan ticmolonizceh pan ceyoc pilchachapaltzin yaz chilli anchoh, chilli huahiyoh huan huacchilli. Quemman eltocca nochi, tictemilizceh ce quezqui tomatl. Naman iucci piyo huan chilli. Nouhquiya ticcualtlalizceh arroz.

Achtohui moyectiz huan ticpahpacazceh. Quemman eltocca, mocacatzoz ica ceboiz. Teipan tictequilizceh tomatlahuatzantli, iztatl huan achiyoc atl tlen ica iucciz. Tictemohuizceh chilli huan tichuatzanizceh. Quemman titlamizceh tichuatzaniah, tictecazceh pan chachapalli campa eltoc piyonacatl. Tictemilizceh iztatl huan tlacualpahmeh: cominaz, calavoz, pimientah, ahoz huan ticmachiltiyazceh tlan cualtitocca. Teipan titlacuazceh.

1. ¿Queniuhqui itocah tlacualli tlen ica zaniloah huahcapan?
2. ¿Tlen quimanah achtohui pan chachapalli?
3. ¿Tlen quitemiliah piyo tlen eltoc pan chachapalli para ma ica moloni?
4. ¿Queniuhqui itocah chilli tlen nouhquiya momolonia?
5. ¿Tlen tlacualpahmeh motemilia chiltlacualli?

 

Tequitl Nahui (Actividad Cuatro): Escucha esta redacción sobre la comida en una comunidad indígena, y después responde las preguntas

Pan cequin pilaltepetzitzin axcanah nochi oncah tlamantli tlen motequihuia pan calli. Ticpohuazceh ce tlanehnehuilli tlen pilaltepetzin tlen Tecomate. Pan ne pilaltepetzin tiquihtozceh axcanah oncah campa monamaca tlacualli, ni pampa nochi macehualmeh tlacualchihuah zan ininchan. Inihhuantin axcanah quinequih huan axcanah quiamatih zan quicohuazceh tlacualli campa quinamacah. Nouhquiya inihhuantin axcanah quichihchihuah tlacualli tlen altepetl huan axcanah mocua maz cuatlacquetl.

1. ¿Tlen Ticcuahqui yahuatzinco?
2. ¿Tlen ticcuahqui tlahcotona?
3. ¿Tlen ticcuahqui tlayohua?
4. ¿Tlen ticcuahqui yalhuaya?
5. ¿Queniuhqui ticcualtlalihqui tlen ticchauhqui?